El llenguatge visual i digital

--> El llenguatge visual i digital:

A una sessió de COED, la Imma ens va posar un visionat on ens parlava sobre el llenguatge visual i digital.

El visionat ens explica que el les audiències, quan va venir internet havíem d’aprendre coses per a poder utilitzar-lo, però que amb la televisió, no va passar això ja que la imatge és universal. Hi ha moltes maneres de veure les imatges, segons el significat que li posem. Però a la vida hem de treballar per poder veure-les. Tothom té una bona visió per a poder fer una crítica. Cada medi, té el seu codi per treballar-lo.

L’educació pels medis, no pot ser un medi d’un sol factor, ha d’estar la família, l’escola, la societat, entre d’altres. Però hi ha dos actors importants:

à La família

à L’escola

la relació dels nens entre els medis i la família i l’escola tenen molta relació. A la nostre societat, hi ha molts responsables per a educar. a la família i a l’escola, el que fem aquí, tindran una relació o una altre amb les pantalles. Fem el que fem a casa, podem passar més estona o menys davant d’elles. Per concloure, és molt important que l’escola i la família interactuïn junts.

Els medi de comunicació també eduquen i la societat els ha d’obligar  ser responsables perquè encara que ells no vulguin estan donant una educació als nens.

A tota producció hi ha una reproducció, i aquesta producció hi ha un grup de treball que ha de ser a un nivell educatiu. Tot el que ve amb una imatge no es reconeix amb un nivell educatiu total, sempre complementa al llibre o l’explicació del mestre. No és el mateix, ensenyar amb un instrument virtual que amb un instrument d’un llibre. El instrument virtual li falta un argument educatiu.

És tot un camp de pensament que han de confluir una sèrie de competències per a saber si som capaços d’educar amb un medi digital i a demès, també, hem de saber si som capaços d’observar bé una imatge o vídeo. Hem de fer un procés d’educar, hem de tenir clar que els nens no venen ensenyats per a poder aprendre amb un medi digital.

Per concloure aquesta entrada en el meu blog dir, que hem de ser conscients que hem d’educar i que el que veiem a través dels medis de comunicació és una producció de la realitat. Els actors més importants que han de interactuar junts són, la família i l’escola. Com a mestres, saber el que veiem per televisió per després poder treballar-lo. Els medis de comunicació, tenen molta responsabilitat ja que, estan educant encara que no vulguin. Per finalitzar, crec que ens fa falta una bona perspectiva pedagògica del llenguatge visual i digital.

El llenguatge audiovisual mai és suficient, cal tenir una guia del professor. Cal aprofitar la capacitat i predisposició dels joves per educar-los en l'àmbit de la tecnologia.